Jul 22, 2007

Peggy: In Memoriam

May 2nd., 1989 - July 21st., 2007
(18 years old)

R.I.P.


3 comments:

Bernie said...

Et vaig coneixer quan erets molt gran (17 anys). Recordaré la teva dolçor, ingenuitat, innocència, noblesa, la gràcia dels teus moviments, les històries que m'explicava la teva "mama" sobre tu de quan erets petita i per exemple caçaves mosques..., les bufades que li feies a la Piula, la teva estreta amistat amb la Mei, les moixaines que li demanaves constantment... Et recordarem com una gran gata que has estat.

Anonymous said...

Peggy la gata que parlava.

Peggy era una gata que modulava la veu, això no m’ho invento, hi ha gats que ho fan.

Peggy tenia el do de comunicar-se amb mi.

Un to de veu per a cada moment i demanda.

Cada matí em despertava i em feia a fora del llit , volia la seva ració de llauneta i després esperava que jo m’asseies a prendre el cafè per així asseures a la meva falda i que li dediqués l’estona de carícies a la seva panxeta.

Peggy dormia plàcidament als seus cabassets , repartits en les dos estances de la casa de tant en tant s’aixecava i em reclamava per una tanda més de manyacs , amb un to de veu especial per aquella ocasió em conduïa cap al menjador i llavors al lloc escollit, “ el sofà” un altre miau per dir-me asseu-te que ara jo et faré les delícies.

Jo li feia cas i ella molt dolçament em refregava el seu capet contre el meu front.

Peggy la meva gateta de color del mineral d'atzabeja ha mort i trobaré a faltar la seva dolça veu que em despertava cada dia.

Anonymous said...

Peggy, the cat who talked.

Peggy was a cat who could modulate her voice.

Peggy had the gift to communicate with me.

A voice-tone for every moment and demand.

Every morning she wake me up and got me out of my bed. She wanted her portion of can, and later she waited until I sat down to have my coffee so she could sit on my lap and then I caressed her belly.

Peggy used to sleep placidly in baskets, placed in two rooms. From time to time whe woke up and claimed for some caresses with a special voice tone for that case. She leaded me to the living room and, on the sofa, another meow to tell me - sit down, now it's my turn to make you happy.

I agreed and she, very sweety, rubbed her little head in my forehead.

Peggy, my little jet-black cat is dead. I'll miss her sweet voice that woke me up every day.